ALVENT: el portal de les plataformes de les comarques meridionals
ALVENT va néixer com a punt de trobada de les plataformes ciutadanes que, entre finals dels anys noranta i la primera dècada del 2000, van organitzar-se al sud de Catalunya per defensar el patrimoni natural i cultural del territori. Aquest lloc recull i manté accessible la documentació que aquelles plataformes van produir: manifestos, acords comarcals, al·legacions, estudis i cartografia.
Què coordinava ALVENT
Les comarques meridionals catalanes (el Priorat, el Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià) van concentrar en pocs anys una densitat inusual de projectes amb impacte territorial: parcs eòlics sobre espais del PEIN, plans urbanístics sobre la franja costanera, transvasaments i regulació de cabals, abocadors i la proposta de cementiri nuclear. Cada conflicte va fer aparèixer una plataforma local. ALVENT va servir perquè aquelles plataformes, sovint formades per veïns sense estructura prèvia, compartissin documentació, calendaris i arguments tècnics en comptes de començar cada vegada de zero.
El portal no era una entitat amb personalitat pròpia ni parlava en nom de cap plataforma: era l'índex que permetia arribar a totes. Aquesta continua sent la seva funció aquí.
Els dos fons documentals
Terres del Gaià
La campanya per un parc natural a la conca del riu Gaià: 129.000 hectàrees de proposta, de les quals 42.000 corresponen pròpiament a la conca hidrogràfica. Declaracions municipals, cartografia, estudis i el recull de premsa de la mobilització pel cabal del riu.
Plataforma del Priorat
El conflicte de les centrals eòliques al massís del Montsant i les serres veïnes, i l'Acord comarcal per a la implantació racional de l'energia eòlica signat pels grups polítics de la comarca. El manifest del Priorat, els comunicats i el recull d'articles d'opinió.
Els dos fons documenten paisatges construïts: la conca fluvial del Gaià, amb el bosc de ribera que en depèn del cabal, i el mosaic de bancals de pedra seca del Priorat, que sosté la vinya i l'olivera. En tots dos casos l'argument de les plataformes és el mateix, que allò que es discutia no era un espai buit sinó la base productiva de la comarca.
Les plataformes del portal
Aquesta és la relació d'entitats que ALVENT enllaçava. Algunes continuen actives i mantenen lloc web propi; d'altres es van dissoldre en assolir el seu objectiu o en desaparèixer el projecte que combatien, i el seu web ja no existeix. Es conserva la llista completa perquè documenta l'abast real de la xarxa.
- Plataforma en Defensa de l'EbreContra el transvasament de l'Ebre (Terres de l'Ebre)
- Plataforma del PrioratPatrimoni natural i energia eòlica (el Priorat)
- Terres del GaiàParc natural de la conca del Gaià (Alt Camp i Tarragonès)
- Plataforma de la Terra AltaDefensa del territori (la Terra Alta)
- No Fem el CimContra la urbanització d'espais d'alt valor (Camp de Tarragona)
- Plataforma Salvem QuerolRiu Gaià i terme de Querol (Alt Camp)
- GEPECGrup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans
- Salvem la Mar de l'EbreDelta i litoral (el Montsià)
- Casal PanxamplaCasal popular (Tortosa)
- Associació El GorgEspais fluvials (Creixell)
- Plataforma El FreixeDefensa del riu (Baix Ebre)
- Grup de Natura FreixeEstudi i conservació (Baix Ebre)
- Els MuntanyansSistemes dunars i aiguamolls (Torredembarra)
- GEVENGrup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès
- Salvem les MadrigueresAiguamolls litorals (el Vendrell)
- Coordinadora anti-cementiri nuclearContra el magatzem de residus (Ribera d'Ebre)
- Agenda d'Ecologistes de CatalunyaCalendari conjunt del moviment
El logotip original
La marca defineix ALVENT amb precisió: no és el nom d'una entitat sinó una descripció de funció, la de coordinadora de plataformes. Les dues pinzellades dins del marc, verda i ocre, remeten al bosc i al secà, els dos paisatges que les entitats del portal defensaven. La versió que encapçala aquestes pàgines està redibuixada a partir d'aquest original.
Per què es manté el fons
Bona part d'aquesta documentació no existeix en cap altre lloc consultable. Els manifestos i les al·legacions es van redactar per a un procediment administratiu concret i, un cop resolt, van desaparèixer amb els webs que els allotjaven. Tanmateix continuen sent citats: universitats, observatoris del paisatge i centres d'estudis comarcals hi remeten quan expliquen com es va formar el moviment de defensa del territori a Catalunya. Mantenir les adreces originals actives és la manera de no trencar aquelles citacions.
Els documents es presenten tal com es van publicar, amb la data i l'entitat que els va signar.
Preguntes freqüents
Qui va formar les plataformes de les comarques meridionals?
Eren col·lectius de veïns, entitats culturals, centres excursionistes, associacions de mares i pares, cellers, grups ecologistes i, en molts casos, també ajuntaments i grups polítics locals. La Plataforma del Priorat va arribar a superar el centenar d'entitats adherides.
Quin va ser el conflicte principal?
La proliferació de projectes de centrals eòliques entre 1999 i 2005, concentrats en espais inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural. Al Priorat se'n van arribar a comptar catorze, i fins a seixanta-nou al conjunt de les terres del sud. Paral·lelament, a la conca del Gaià el conflicte va girar entorn del cabal del riu i de la pressió urbanística sobre el litoral.
Es va aconseguir alguna cosa?
Sí. Es va declarar el Parc Natural de la Serra de Montsant i es va signar l'Acord comarcal per a la implantació de l'energia eòlica al Priorat, subscrit pels grups polítics amb representació comarcal. La proposta de parc natural per a les Terres del Gaià no va prosperar com a figura de protecció, però la cartografia i els estudis que va generar continuen sent material de referència.
Les plataformes s'oposaven a l'energia eòlica?
No en termes generals. Els documents del Priorat ho fan explícit: la Plataforma es declarava d'acord amb l'energia eòlica i el que qüestionava era la manca de planificació, la ubicació dels parcs en espais protegits i el component especulatiu dels projectes.
Es poden consultar els documents originals?
Els textos dels manifestos, acords i comunicats es reprodueixen íntegrament a les pàgines corresponents de cada fons. Alguns documents tècnics es van publicar en format PDF i es conserven tal com estaven.