Plataforma del Priorat: l'arxiu de la campanya sobre la implantació eòlica
Entre 1999 i 2008, la comarca del Priorat va viure el conflicte territorial més intens de la seva història recent. Aquest arxiu recull la documentació que la Plataforma del Priorat va generar: manifestos, comunicats, al·legacions, articles d'opinió i, sobretot, l'acord que va tancar-lo.
Com va començar
A finals dels anys noranta es va produir a Catalunya un augment sobtat de projectes d'instal·lació de centrals eòliques. Aquella proliferació no responia a un desplegament planificat de l'energia eòlica sinó a criteris de rendibilitat, i va concentrar-se en zones de muntanya poc poblades. Al Priorat se'n van arribar a comptar catorze, i fins a seixanta-nou al conjunt de les terres del sud, amb projectes sobre el massís del Montsant, la Mola, la serra de la Llena, la de Llaberia, la serra del Motlló, Puigcerver i les muntanyes de Prades.
Davant d'aquesta situació es va constituir un col·lectiu de persones, entitats i associacions que reclamava un altre model de gestió i de desenvolupament per a la comarca. La primera reivindicació concreta va ser protegir l'espai de la Serra de Montsant.
Què es va aconseguir
Dues coses, i totes dues consten documentades en aquest fons. La primera, la declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant. La segona, la signatura de l'Acord comarcal per al desenvolupament de l'energia eòlica, subscrit pels grups polítics amb representació a la comarca i pels alcaldes dels municipis, que fixa per consens el sostre de capacitat que el Priorat estava disposat a assumir.
Aquest segon punt és el que dona valor documental al fons. No és el registre d'una oposició, sinó el d'un procés que va acabar en un acord quantificat i signat per totes les parts.
La posició de la Plataforma del Priorat sobre l'energia eòlica
Convé precisar-la perquè sovint es dona per suposada. Els documents ho diuen de manera explícita: la Plataforma estava d'acord amb l'energia eòlica. El que rebutjava era la seva implantació dins d'espais inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural o d'alt valor ecològic i paisatgístic, la manca de planificació i regulació, i els processos especulatius que aquesta manca havia generat, que hipotecaven terrenys i despertaven falses expectatives als municipis.
El fons: manifestos, acords i articles de l'arxiu
- La Plataforma: qui la formava, objectius i activitat.
- Manifest del Priorat sobre les centrals eòliques: el text fundacional.
- Acord comarcal: el document que va tancar el conflicte.
- Manifest sobre el Mapa d'Implantació: la crítica tècnica des de la geografia i l'ordenació del territori.
- Per una nova cultura de l'energia elèctrica: el pas del cas concret al model energètic.
- Manifest sobre urbanisme: la segona fase del conflicte, sobre els POUM.
- Manifest de Girona: la confluència amb la resta de plataformes catalanes.
- Recull d'articles: opinió i comunicats de premsa.
- Entitats adherides: més de cent entitats de la comarca.
- Actualitat: el registre cronològic de l'activitat.
Com va evolucionar el conflicte
El fons cobreix una dècada llarga i el conflicte no es va mantenir igual al llarg de tot el període. Es poden distingir-hi tres fases.
1999–2001, la fase d'emergència. Els projectes de centrals eòliques apareixen en sèrie i la resposta és defensiva: manifestos, mobilitzacions i la reivindicació de protegir la Serra de Montsant. Acaba amb dos resultats concrets, la declaració del Parc Natural i, el 2001, la moció del Consell Comarcal de la qual sortirà l'Acord.
2002–2006, la fase argumental. La discussió passa de la ubicació concreta al model. Apareixen els textos de fons (sobre el desequilibri territorial entre el nord i el sud de Catalunya, sobre el Pla de l'Energia, sobre la planificació) i s'hi incorporen aliats de fora del moviment veïnal: geògrafs, urbanistes i universitats. El manifest sobre el Mapa d'Implantació de l'Energia Eòlica és el document característic d'aquesta fase.
2007–2010, la fase d'ampliació. Un cop tancat l'eòlic, l'activitat es desplaça cap a l'urbanisme municipal, l'aigua, les carreteres, l'energia nuclear i el model agrari. La Plataforma actua cada vegada més dins de coalicions d'àmbit català.
L'argument del desequilibri
El raonament que sosté bona part dels textos del fons no és paisatgístic sinó de repartiment. Les comarques meridionals produïen prop del 90% de l'electricitat consumida a Catalunya i en consumien menys del 20%. El contrast que la Plataforma citava una i altra vegada: Girona produïa el 20% del que gastava, Tarragona el 353%. Sobre aquesta base, la seva objecció al Pla de l'Energia no era que calgués menys energia renovable, sinó que concentrar-ne encara més producció al sud aprofundia un desequilibri ja extrem, i ho feia, a més, en comarques amb dèficit de finançament municipal que tot just començaven a trobar en el vi i el turisme rural una alternativa a la despoblació.
Preguntes freqüents
Quantes centrals eòliques es van projectar al Priorat?
Catorze al Priorat i fins a seixanta-nou al conjunt de les terres del sud de Catalunya, en diferents fases de tramitació.
La Plataforma era contrària a l'energia eòlica?
No. Els seus documents declaren explícitament l'acord amb l'energia eòlica; l'oposició era a la ubicació en espais protegits i a la manca de planificació.
Quantes entitats la formaven?
Més de cent entre entitats i associacions: cellers, grups polítics, associacions culturals, associacions de mares i pares, ajuntaments, col·lectius de dones i grups ecologistes.
Què és l'Acord comarcal?
El document signat pels grups polítics i els alcaldes del Priorat que fixa quanta capacitat de generació eòlica assumeix la comarca i en quines condicions. És el resultat més tangible de tot el procés.