Manifest del Priorat sobre les centrals eòliques i els espais del PEIN
El manifest del Priorat és el text fundacional de la Plataforma. Es va redactar davant l'allau de projectes de centrals eòliques que, entre 1999 i 2001, es van presentar sobre el massís del Montsant, la Mola, la serra de la Llena, la de Llaberia, la serra del Motlló, Puigcerver i les muntanyes de Prades. La seva posició és explícita i sovint es malinterpreta: no s'oposa a l'energia eòlica, sinó a la seva implantació sense planificació i dins d'espais protegits.
MANIFEST DEL PRIORAT SOBRE LES CENTRALS EÒLIQUES
A Catalunya hi ha hagut, darrerament, un augment espectacular de projectes d'instal.lació de centrals eòliques. Aquesta proliferació de projectes, lluny de respondre a un procés de desenvolupament de l'energia eòlica planificat i regulat, que tingui en compte i faci compatible la construcció d'aquestes instal.lacions amb la conservació dels espais naturals i la sostenibilitat territorial, s'ha basat en els aspectes purament econòmics i de rendibilitat.
La determinació dels llocs òptims per a la instal.lació de centrals eòliques no ha partit d'un estudi en profunditat i detallat dels recursos existents. A conseqüència d'això, gran part dels projectes previstos estan ubicats en espais inclosos al PEIN o en d'altres d'alt valor natural, ecològic o paisatgístic. A més, la manca de planificació i regulació ha provocat l'aparició de processos especulatius, que hipotequen els terrenys afectats, a banda de despertar falses expectatives als municipis de la zona.
Davant d'aquesta situació la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, tot i que esta d'acord amb la energia eòlica, però atès que es pretenen ubicar centrals eòliques al massís del Montsant, la Mola, la serra de la Llena i de Llaberia, serra del Motlló, Puigcerver, Muntanyes de Prades (Siurana) .
MANIFESTA:
- - No es pot permetre, sota cap concepte, la instal.lació de centrals eòliques, que alteren greument el medi natural, a cap dels espais inclosos al PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), o en d'altres zones d'un alt valor ecològic o paisatgístic.
- - És una contradicció intolerable que el mateix govern de la Generalitat, que ha promogut l´aplicació del Pla d´Espais d´Interès Natural (PEIN) per salvaguardar la integritat de les esmentades zones naturals, pugui donar el seu vist-i-plau a projectes com són les centrals eòliques, que en provocaran una greu afectació. Cal tenir en compte que la construcció d'aquestes centrals eòliques comporta l´obertura d'accessos de grans dimensions, per tal de permetre l´arribada d´una flota de maquinària pesant, l'eliminació de vegetació, el moviment de tones de terra, la instal-lació de torres i línies d´alta tensió per al transport de l´energia, etc. Que provoca, en definitiva, la transformació total de l'indret.
- - La instal.lació de centrals eòliques en zones d´interès natural representa, segons constaten nombrosos estudis científics portats a terme a diferents països, un important impacte a la flora, la fauna (molt especialment per a determinades espècies d´aus protegides), provoquen un fort impacte visual i paisatgístic i produeixen contaminació acústica.
- - La integritat paisatgística i els valors naturals i faunístics de les nostres muntanyes, afavorits per la poca pressió antròpica que ha sofert el medi natural, han esdevingut el nostre principal actiu econòmic, i han configurat la imatge que ajuda a vendre el nostre vi arreu del món, que omple els establiments turístics, que atrau visitants d´arreu i que fa que artistes, pintors i fotògrafs vinguin a la comarca a la recerca d´un encant difícil de trobar a la Catalunya urbanitzada del segle XXI.
- - L'aprovació dels projectes que autoritzen la instal.lació indiscriminada de centrals eòliques posa els nostres governants en la disjuntiva d´escollir els usos del territori, ateses les incompatibilitats de les centrals eòliques amb el turisme o el sector vinícola, ambdós fonamentats en la imatge d'un Priorat no urbanitzat ni alterat per l´acció depredadora de l´home. La instal.lació de centrals eòliques crea una quantitat irrisòria de llocs de treball, i en canvi altera greument els vertaders sectors econòmics de la comarca.
- - Existeixen alternatives per evitar la ubicació de les centrals eòliques en espais d´interès natural. En d'altres països d'Europa, com és el cas de Dinamarca o Àustria s'estan instal.lant centrals en zones ja degradades i humanitzades: els espigons dels ports marítims, als laterals de les autopistes, en zones agrícoles, etc.
- - La plataforma es posiciona a favor dels models de desenvolupament rural respectuosos amb l´entorn, que permetin un creixement sostenible del Priorat, i també a favor de promoure un consum racional de l´energia, aturant el dispendi innecessari. Recordem que la xarxa elèctrica espanyola produeix un excedent d´energia, fins i tot en els moments de màxima demanda, i que aquestes centrals eòliques no substituiran altres formes de produir energia més contaminants i perilloses (nuclears, tèrmiques, etc...)
Per tot això:
- - Exigim a les administracions que prohibeixin la instal·lació de centrals eòliques dins dels espais inclosos al PEIN i d'altres zones d'alt interès ecològic de fora del PEIN, en el cas del Priorat: el Montsant, la Mola, la serra de la Lena, la serra de Llaberia, la serra del Motlló, Puigcerver, muntanyes de Prades (Siurana).
- - Demanem que el Parlament de Catalunya desenvolupi, amb la participació de les entitats cíviques implicades, un pla d'ordenació de recursos eòlics que contempli els següents criteris:
Que a les zones considerades com a parcs naturals, reserves naturals, paratges naturals d'interès nacionals o zones PEIN no s'hi construeixin centrals eòliques.
Que determini les zones idònies per a la instal.lació de centrals amb impacte ambiental mínim.
Que determini les condicions a complir en la construcció de centrals eòliques en les zones autoritzades, per tal de minimitzar-ne l'impacte ecològic, paisatgístic, social, etc.
- - Exigim al nou Govern del Consell Comarcal del Priorat, als ajuntaments, als partits polítics i a la resta d´administracions implicades:
Que actuïn en conseqüència amb el que s'exposa en aquest manifest.
Que siguin impulsors dels plans de desenvolupament de les zones PEIN que garanteixin la preservació d'aquests espais.
Que se cerquin ajuts econòmics perquè els municipis puguin engegar tasques de gestió responsable i sostenible dels recursos de la zona i de protecció efectiva d'aquests espais naturals .
- - Exigim que les administracions impulsin el desenvolupament econòmic i sostenible basat en la declaració del Parc Natural del Montsant, Serres de Prades i de la Llena.
A Falset, el tretze d'agost de mil nou-cents noranta nou
Què demanava el manifest del Priorat
Les peticions del text no van totes al mateix destinatari, i llegir-les per separat explica com estava plantejada la campanya. A les administracions en general els demana una prohibició concreta: cap central en espais del PEIN ni en zones d'alt interès ecològic de fora del PEIN, amb els set indrets del Priorat enumerats un per un perquè no hi hagi marge d'interpretació. Al Parlament de Catalunya li demana una cosa diferent i de més abast, un pla d'ordenació dels recursos eòlics redactat amb les entitats i sotmès a tres criteris explícits: que als espais protegits no s'hi construeixi, que es determinin les zones idònies i que s'hi fixin les condicions constructives. Al Consell Comarcal i als ajuntaments els reclama coherència i gestió, i que busquin finançament per als municipis que hagin d'assumir-la. I tanca amb una demanda en positiu, la declaració del Parc Natural del Montsant, les serres de Prades i de la Llena.
Centrals eòliques fora dels espais del PEIN: les alternatives del text
El manifest del Priorat no es limita a la negativa: dedica dos punts a explicar on sí. Cita Dinamarca i Àustria com a exemples d'implantació en sòl ja degradat o humanitzat (els espigons dels ports, els laterals de les autopistes, les zones agrícoles) i en treu la conclusió que la ubicació en espais del PEIN no era una necessitat tècnica sinó una tria. El segon punt és de demanda: reclama un consum racional de l'energia i recorda que la xarxa peninsular produïa excedent fins i tot en hores punta, de manera que aquelles centrals no substituïen cap font més contaminant sinó que s'hi sumaven. És l'argument que sosté tota la posició del document, i el que permet defensar alhora l'energia eòlica i el rebuig d'aquells projectes concrets.
Preguntes freqüents
El manifest s'oposava a l'energia eòlica?
No. El text diu literalment que la Plataforma està d'acord amb l'energia eòlica. El que rebutja és la instal·lació de centrals en espais inclosos al PEIN o d'alt valor ecològic i paisatgístic, i la manca de planificació que havia generat processos especulatius.
Quins espais estaven amenaçats?
El massís del Montsant, la Mola, la serra de la Llena, la de Llaberia, la serra del Motlló, Puigcerver i les muntanyes de Prades, a l'entorn de Siurana.
Què és el PEIN?
El Pla d'Espais d'Interès Natural, l'instrument de la Generalitat per delimitar els espais naturals protegits de Catalunya. El manifest hi veu una contradicció: el mateix govern que el va promoure autoritzava dins d'aquests espais activitats de gran impacte.
Quins impactes concrets denunciava?
L'obertura d'accessos de grans dimensions per a maquinària pesant, l'eliminació de vegetació, el moviment de terres, les torres i línies d'alta tensió, l'impacte sobre la fauna (particularment sobre aus protegides) i la contaminació acústica.