Vers el Parc Natural de les Terres del Gaià: l'arxiu documental de la campanya
Entre 2004 i 2009, un conjunt d'entitats del Camp de Tarragona va treballar en una proposta concreta: reconèixer la conca del riu Gaià com a parc natural. La campanya va reunir centres d'estudis comarcals, grups ecologistes, associacions de veïns i una desena d'ajuntaments, i va produir cartografia pròpia, estudis tècnics, declaracions municipals i una mobilització ciutadana sostinguda al voltant d'un fet molt concret: que el riu baixava sec. Aquest arxiu recull el que en va quedar.
El riu que no arribava al mar
El Gaià neix a la Baixa Segarra, travessa l'Alt Camp i desemboca entre Altafulla i Tamarit, al Tarragonès. El seu curs baix va quedar pràcticament sense cabal després de la regulació de l'embassament del Gaià, de manera que durant anys el tram final va funcionar com una llera seca excepte en episodis de pluja. La reivindicació d'un cabal ecològic (és a dir, d'un volum d'aigua mínim que permetés que el riu es comportés com un riu) va ser l'eix de la mobilització del 12 de març de 2006, convocada sota el lema Per un riu de veritat.
Què proposava el parc natural de les Terres del Gaià
La proposta de parc natural de les Terres del Gaià abastava 129.000 hectàrees cartografiades. D'aquestes, 42.000 corresponien pròpiament a la conca hidrogràfica del Gaià; la resta formava una àrea perimetral destinada a donar cohesió territorial al conjunt i a posar en relació els valors naturals, agrícoles i patrimonials de l'entorn. Aquest plantejament (protegir la conca sencera i no només la llera) és el que distingia la iniciativa d'altres figures de protecció més restrictives.
El material cartogràfic es va publicar en diversos formats, inclosa una capa vectorial amb l'extensió proposada per al parc, pensada perquè ajuntaments i tècnics poguessin superposar-la als seus propis plànols. La proposta connectava a més amb una idea més àmplia, la corona verda agroforestal del llevant tarragoní, que buscava enllaçar els espais oberts del nord de Tarragona en comptes de tractar-los com a fragments aïllats.
Com es va organitzar la campanya
El treball es va estructurar en fòrums itinerants. Cada edició se celebrava en un municipi diferent de la conca (Renau, Querol, Vila-rodona, Tamarit, Santa Coloma de Queralt, la Nou de Gaià, Vespella, Montferri) i acabava amb una declaració aprovada al mateix acte. Aquest format va tenir un efecte pràctic: en comptes d'un únic manifest signat per entitats, va generar una sèrie de declaracions vinculades a llocs concrets, cadascuna amb el seu context i la seva data.
En paral·lel es van presentar al·legacions a plans urbanístics i territorials, es van recollir signatures de particulars, adhesions d'entitats i mocions municipals, i es van organitzar les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, celebrades a Santes Creus el novembre de 2008.
Seccions de l'arxiu documental
- Declaracions: les vuit declaracions municipals dels fòrums i les proclames de les mobilitzacions.
- Cartografia: el perímetre proposat, els corredors i la documentació gràfica del projecte.
- Estudis: informes tècnics sobre cabals, biodiversitat, boscos de ribera i planejament.
- Accions: al·legacions i accions legals, accions ciutadanes i recull de premsa.
- Agenda: jornades, marxes i actes de la campanya.
- Imatges: el registre visual del riu i de les mobilitzacions.
- Suport: entitats i ajuntaments adherits a la proposta.
Per què la conca i no el riu
La decisió tècnica que distingeix aquesta proposta d'altres figures de protecció és haver pres com a unitat la conca sencera. Una llera protegida en solitari no manté ni el cabal ni la qualitat de l'aigua, perquè totes dues coses es decideixen aigües amunt i als vessants: on plou, què s'hi conrea, quantes captacions hi ha, com es regula l'embassament. Protegir només el tram visible del riu hauria produït una figura sense capacitat real d'intervenir sobre allò que el degradava.
D'aquí surten les dues xifres que recorren tot el fons. Les 42.000 hectàrees són la conca hidrogràfica pròpiament dita; les 129.000 inclouen l'àrea perimetral que dona continuïtat al conjunt. La diferència entre les dues no és un marge de seguretat sinó el reconeixement que un sistema fluvial no acaba a la vora de l'aigua.
Aquest fullet és la peça que la campanya repartia pels pobles: dues vistes de la conca —el tram alt, amb la serralada retallada al fons, i el vessant que mira al mar— repetides i reflectides una sobre l'altra, i a sota les cinc paraules amb què la campanya deia què hi havia en joc: riu, Mediterrània, paisatge, història, gent. Una sola cara que es podia deixar a la barra d'un bar o a la sala d'actes d'un ajuntament.
Els tres trams
El fons tracta la conca com tres realitats diferents, i això explica per què les declaracions municipals no diuen totes el mateix.
La capçalera, a la Baixa Segarra i l'entorn de Santa Coloma de Queralt, és el tram on es decideix l'aportació d'aigua i on el paisatge és més agrícola i de secà.
El tram mitjà, entre Querol, Vila-rodona i Montferri, concentra el patrimoni construït (molins, marges, camins) i els congostos, i és on la pressió urbanística intersticial apareix com a problema principal.
El Baix Gaià, de Renau i Vespella fins a la desembocadura entre Altafulla i Tamarit, és on el conflicte del cabal es fa visible: el tram que baixava sec, i alhora el que rep la pressió del litoral, la Platja Llarga i el bosc de la Marquesa.
Preguntes freqüents
El Parc Natural de les Terres del Gaià existeix?
No es va arribar a declarar com a figura de protecció. La proposta va ser elaborada i defensada per les entitats de la conca, però no va prosperar en l'àmbit institucional. La cartografia i els estudis generats sí que van quedar com a material de referència sobre la conca.
Quina superfície abastava la proposta?
129.000 hectàrees en total, de les quals 42.000 corresponien a la conca hidrogràfica del riu Gaià. La resta era àrea perimetral, incorporada per donar continuïtat territorial al conjunt.
Per què es reclamava un cabal ecològic?
Perquè el tram baix del Gaià havia quedat pràcticament sec arran de la regulació de l'embassament. Sense un cabal mínim garantit, els boscos de ribera, la fauna associada al riu i la desembocadura no es podien mantenir.
Quins municipis van aprovar declaracions?
Renau, Querol, Vila-rodona, Tamarit, Santa Coloma de Queralt, la Nou de Gaià, Vespella i Montferri, entre el maig de 2006 i l'octubre de 2008. Cada declaració es va aprovar en el marc d'un fòrum celebrat al mateix municipi.
Qui impulsava la campanya?
Una coalició d'entitats del territori: centres d'estudis comarcals, grups ecologistes, associacions mediambientals i de veïns, i diversos ajuntaments de la conca. La relació completa consta a la pàgina de suport.