Manifest de Girona
El 19 d'octubre de 2003, entitats de tot Catalunya van convocar una manifestació a Girona per denunciar conjuntament les agressions al territori. Aquest és el text llegit aquell dia. El seu interès dins del fons és que marca el moment en què els conflictes locals (l'eòlica al Priorat, el transvasament a l'Ebre, la urbanització del litoral, les infraestructures) es plantegen per primera vegada com un sol problema de model territorial, i no com a queixes independents.
PROU AGRESSIONS AL TERRITORI!
Girona 19 d’octubre de 2003
Les entitats que hem convocat o ens hem adherid a la manifestació, ho hem fet per denunciar que a tots ens afecten les agressions que pateix el nostre territori, malgrat que les lluites, estratègies i localitzacions siguin diferents i diversos els col·lectius.
Hem volgut portar als carrers de Girona un crit de denúncia per les contínues agressions que pateix el nostre país, degut a l’especulació urbanística, la manca d’una planificació territorial respectuosa pel medi, la permissivitat vers l’incompliment de les normes ambientals i de conservació de la natura, així com el poc respecte a la salut de les persones a qui sovint se’ls obliga viure al costat d’infraestructures o instal·lacions perilloses.
Malgrat que vivim en els Països Catalans, en unes comarques que són privilegiades pels seus trets socioculturals, de gran valor paisatgístic, històric i natural; vivim també en una de les Regions d’Europa més amenaçades territorialment a causa del desgavell d’infraestructures no sostenibles, públiques o privades, que sovint ens ha imposat el Govern en nom d’una mai demostrada “Utilitat Pública”.
Patim la prepotència d’una administració, que és descaradament afavoridora d’interessos privats: Com l’agressió de les companyies elèctriques que esquarteren el territori amb gegantines línies d’alta tensió, com la que ja és aprovada pel Govern entre Sentmenat i Bescanó, per més endavant enllaçar amb Baixàs a la Catalunya Nord; o els pactes polítics i econòmics que permeten vendre’s l’aigua dels nostres rius a canvi de vots i càrrecs.
Avui estem aquí, una quarantena d’entitats i un miler i mig de ciutadans, per dir PROU al creixement sense fre d’infraestructures i àrees urbanitzades insostenibles, per exigir RESPECTE a la nostra terra de la que se’n vol treure el màxim benefici, i per denunciar que tan sols en els darrers vint-i-cinc anys han sorgit projectes lesius que han provocat la mateixa ocupació del territori que en tota la nostra història.
Per tot això, ens cal cridar ben alt:
“PROU AGRESSIONS AL TERRITORI!”
Cal dir PROU a:
— La Llei de Liberalització del Sòl aprovada pel PP.
— Les línies d’alta tensió, i les interconnexions interestatals, que ens fan depenents de les centrals nuclears i tèrmiques.
— Als transvasaments d’aigua, ni del Ter ni de l’Ebre ni de la Roina, que alimenten urbanitzacions de luxe, camps de golf o parcs temàtics.
— A més carreteres, ampliacions d’autopistes i eixos viaris i TGV’S que fragmenten el territori i estimulen el consum de carburants que acceleren l’efecte hivernacle.
— Als abocadors i incineradores i MÉS reducció del residu en origen.
— A la desaparició dels espais agraris posant en perill una activitat ancestral, que ha estat la base de la nostra manera de ser.
— A la contaminació del sòl.
— A la urbanització i construcció sense fre; i a l’especulació immobiliària.
— A qualsevol política internacional que tingui conseqüències socioecològicament negatives pel nostre territori i per les persones que hi viuen.
— Al progrés mal entès i no sostenible que hipoteca
el nostre futur del planeta i de les noves
generacions.
L’ ASSEMBLEA EN DEFENSA DE LES TERRES NORD ORIENTALS , creu necessari i imprescindible el respecte al medi ambient amb una NOVA CULTURA DE L’ENERGIA , que ens faci sortir de l’era nuclear i valori l’ús d’energies netes i renovables. Una NOVA CULTURA DE L’AIGUA , que incentivi l’estalvi i l’eficiència dels recursos actuals sense necessitat de cap transvasament. Una NOVA CULTURA DE LA MOBILITAT , que estimuli l’ús del transport públic i el transport de mercaderies per ferrocarril. Una NOVA CULTURA DE PROTECCIÓ DEL MEDI , amb la creació de jutjats especialitzats en temes mediambientals, perquè un patrimoni natural i sociocultural com el que posseïm no pot seguir caient en la desfeta que pateix.
MAI MÉS en nom d’una pretesa “utilitat pública” se’ns ha d’imposar qualsevol infraestructura que lesioni les persones i el territori. En tot cas, en demostrar-se la necessitat i la manca d’alternatives més sostenibles, s’ha de preguntar i consensuar amb els municipis i les persones afectades, les solucions més respectuoses per elles i pel territori on viuen. En conseqüència, exigim a tots els polítics, els qui formen els nostres ajuntaments fins els qui són en el Govern, la formalització per llei de l’obligació de fer un referèndum vinculant i decisori en relació a qualsevol infraestructura privada o pública, que malmeti per vida el nostre territori o posi en perill la salut de les persones que hi viuen o treballen.
És per tot això que exigim a les Administracions i també als partits polítics, que es comprometin a vetllar pel que ens han deixat els i les nostres avantpassades per tal d’aconseguir entre tots un respecte al medi, assegurar la nostra qualitat de vida i la de les generacions que ens succeiran.
També volem fer ressò i ens adherim, als darrers documents promoguts per Entitats ecologistes i ciutadanes que defensen el territori i les persones, com són el MANIFEST DE LLAGOSTERA (contra la electropol·lució que generen les línies d’alta tensió i les antenes de telefonia mòbil) i la recent DECLARACIÓ DE FIGUERES (per una nova cultura del territori).
En nom de les Entitats convocants: Salvem les Valls; Salvem l’Empordà; Salvem les Guilleries; ADEPAR; A.N.G.; Coordinadora Antilínia de Les Gavarres; Salvem Vilanera; ATTAC (Baix Fluvià, Baix Ter); Anglès Verd; Vilana Bescanó Natura; Grup Gironí en Defensa del Territori; Veïns i Veïnes de Girona; La Màquia; L’Esbornac (anti TGV); Plataforma Antitransvasaments, Gent del Ter (P.O.T.); Ecologistes en Acció de Catalunya; Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa; Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà; Associació Ciutadana SOS Lloret; Grup de Defensa del Ter; Plataforma Nunca Mais de Catalunya; - Iniciativa Verda, 400.000 volts NO GRÀCIES; Association anti T.H.T. Couserans; Collectif NON A LA T.H.T.; Assemblea Nord Catalana (Catalunya Nord); Associació Ecologia Humanista de la Catalunya Nord; Plataforma contra la Autopista Elèctrica (Aragón-Cazaril-Sentemenat-Bescanó-Baixàs).
I les Entitats adherides: Associació Amics del Mas Roig de Llagostera; Centre Internacional d’Associacions per a la Protecció dels Pirineus (Catalunya Nord); Plataforma Antiincineradora Vall del Ges; Col·lectiu Ecologista de la Vall de Calonge; Associació Ecologista La Xopera de Sant Fost de Capsentelles; Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre; Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat; Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC); Partit Independent de les Guilleries; CC.OO; CGT-Girona.
Us donem les gràcies per la vostra assistència i pel vostre recolze a aquest acte, i molt especialment, als nombrosos representants dels col·lectius de la Catalunya Nord.
PROU AGRESSIONS AL TERRITORI!
VISCA LA TERRA!
VISCA CATALUNYA!
Preguntes freqüents
Qui va convocar la manifestació de Girona?
Un conjunt ampli d'entitats i plataformes de defensa del territori d'arreu de Catalunya, amb lluites, estratègies i localitzacions diferents, que van coincidir en una convocatòria conjunta.
Per què es va fer a Girona?
Per portar la denúncia fora de les comarques directament afectades i plantejar-la com una qüestió de país, no com una reclamació local.
Quina és la seva importància per al Priorat?
És el document que situa el conflicte eòlic prioratí dins d'un marc més ampli, compartit amb altres mobilitzacions territorials catalanes del mateix període.
Va tenir continuïtat?
Sí. Les trobades d'entitats i plataformes en defensa del territori van continuar els anys següents, i van produir les declaracions de Tortosa (2005) i del Vallès (2007).