La Plataforma: composició, objectius i activitat
Qui la formava
La Plataforma del Priorat era un col·lectiu de persones, entitats i associacions que es van agrupar davant les continuades agressions al medi natural que patia la comarca, per reivindicar un altre model de gestió i de desenvolupament. L'origen concret va ser la proliferació de projectes especulatius de centrals eòliques, i la primera reivindicació, protegir l'espai de la Serra de Montsant.
Més de cent entitats i associacions s'hi van adherir. La llista inclou cellers, grups polítics, associacions culturals, associacions de mares i pares, ajuntaments, col·lectius de dones i grups ecologistes, una composició deliberadament transversal que explica per què va poder acabar signant un acord amb tots els grups polítics de la comarca. Consulteu-ne la llista.
Els objectius
- El desenvolupament sostenible del Priorat. La Plataforma donava suport al projecte de Carta de Paisatge que s'estava redactant, i reclamava per al Priorat un paper de comarca pilot en aquesta matèria.
- La implantació racional de les centrals eòliques a Catalunya, formulada al manifest redactat el 1999.
- La defensa del patrimoni natural i cultural del Priorat, resumida en una fórmula que la campanya va fer servir com a lema: vi més oli més paisatge igual a futur.
- La conscienciació popular sobre la necessitat d'una nova cultura dels recursos naturals (aigua, energia i territori) recollida al manifest signat amb les altres plataformes i els grups polítics.
Què feia
L'activitat documentada al fons inclou l'organització de manifestacions i actes reivindicatius; la negociació amb els partits polítics i el govern de la Generalitat; xerrades informatives als pobles del Priorat i altres accions divulgatives; comunicats de premsa i articles d'opinió; i la signatura de l'Acord Comarcal per a la Implantació Racional de l'Energia Eòlica al Priorat amb els grups d'Independents, CiU, ERC i PSC.
Val la pena remarcar la combinació: la mobilització al carrer i la negociació política no van ser fases successives sinó simultànies, i és aquesta simultaneïtat la que va permetre arribar a un acord signat en lloc d'un bloqueig indefinit.
Resultats
El fons documenta dos resultats concrets: la declaració del Parc Natural de la Serra de Montsant i la signatura de l'Acord comarcal, aconseguida amb el concurs de tots els partits polítics amb representació a la comarca.
On es trobava
L'adreça de contacte de la Plataforma era [email protected], i la postal, l'apartat de correus 25 de Falset, al Priorat. Per a consultes sobre aquest fons documental, l'adreça vigent és [email protected].
El model que defensava
Els documents de la Plataforma no plantegen la defensa del patrimoni com una alternativa al desenvolupament econòmic, sinó com la seva condició. L'argument, repetit en diversos textos del fons, és que el Priorat havia iniciat un model de creixement basat en l'excel·lència de la seva producció primària i del seu paisatge (el vi, l'oli, el turisme rural i cultural) i que aquest model depèn directament d'allò que els projectes industrials posaven en risc.
D'aquí ve la fórmula que la campanya feia servir com a lema: vi més oli més paisatge igual a futur. No és una consigna conservacionista sinó una tesi econòmica sobre quina és la base productiva real d'una comarca petita i de muntanya.
El mateix raonament explica la composició de la Plataforma. Si la qüestió hagués estat només ambiental, hi hauria hagut grups ecologistes. Com que era una qüestió sobre el model econòmic comarcal, hi va haver també cellers, cooperatives, sindicats agraris, ajuntaments i grups polítics de tot l'arc.
La relació amb les administracions
El fons documenta una relació que no és de confrontació permanent. Hi ha manifestacions i denúncies, però també negociació sostinguda amb els partits i amb el govern de la Generalitat, i l'acord final es va signar amb els grups d'Independents, CiU, ERC i PSC. La Plataforma va treballar simultàniament en els dos registres, i és aquesta simultaneïtat (no la pressió al carrer per si sola) el que explica que el conflicte acabés en un document signat.
Preguntes freqüents
Quantes entitats s'hi van adherir?
Més de cent entre entitats i associacions de tota la comarca, de perfils molt diversos: cellers, grups polítics, entitats culturals, associacions de mares i pares, ajuntaments i grups ecologistes.
Amb quins grups polítics es va signar l'acord?
Amb els grups d'Independents, CiU, ERC i PSC, a més dels alcaldes dels municipis del Priorat.
Què volia dir «vi + oli + paisatge = futur»?
Que el desenvolupament econòmic de la comarca depenia de la qualitat dels seus productes i del seu entorn, i que per tant preservar el paisatge no era una limitació al creixement sinó la seva condició.
Què és la Carta de Paisatge?
Un instrument de concertació entre administracions i agents del territori per acordar objectius de qualitat paisatgística. La Plataforma en va donar suport al projecte i reclamava per al Priorat la condició de comarca pilot.