Què podeu fer: vies d'adhesió i participació
Aquesta pàgina recollia les formes concretes de sumar-se a la Plataforma del Priorat. Es conserva perquè documenta una cosa que sovint no queda registrada en els arxius d'un moviment: com estava organitzada la porta d'entrada.
Les quatre vies
- Donar-se d'alta a la llista de correu: el canal d'informació regular, per estar al dia de les convocatòries i de l'estat dels expedients.
- Adherir-se com a particular: l'adhesió individual al manifest.
- Adherir-se com a entitat: la via per a associacions, cellers, ajuntaments i col·lectius, que és la que va acabar donant a la Plataforma la seva composició transversal.
- Assistir a les assemblees, xerrades i manifestacions: i portar-hi acompanyants.
Per què importava la distinció
Separar l'adhesió individual de la d'entitat no era un tecnicisme administratiu. Una adhesió individual expressa una opinió; una adhesió d'entitat implica un acord intern previ (una junta que ho debat, una assemblea que ho aprova) i per tant compromet un col·lectiu sencer. Quan la Plataforma es va asseure a negociar amb els grups polítics, el que tenia al davant no era una llista de signatures sinó una setantena d'organitzacions que havien aprovat formalment el manifest.
La llista de correu complia una funció diferent i igualment necessària. En un conflicte que depèn dels terminis d'informació pública, el factor decisiu sovint és saber a temps que un expedient s'ha obert. La llista era l'instrument que ho feia possible.
Estat actual
Les vies d'adhesió que descriu aquesta pàgina corresponen al període d'activitat de la Plataforma i no es troben operatives. Per a consultes sobre el fons documental, l'adreça de contacte és [email protected].
Un model replicable
L'esquema que descriu aquesta pàgina (tres nivells d'adhesió més un canal d'informació) es va repetir després en altres campanyes territorials catalanes, entre elles la de les Terres del Gaià, que va fer servir la mateixa estructura de full de signatures, full d'entitats i model de moció municipal. No és casual: és l'esquema mínim que permet a una plataforma acreditar suport davant d'una administració en tres formes que aquesta reconeix.
El que no consta
Cap arxiu registra les vies informals, que en una campanya d'aquest tipus solen ser les més actives: la conversa al bar del poble, el telèfon entre alcaldes, la insistència d'un veí que porta tres coneguts a una assemblea. Els documents només conserven la part formalitzada del procés.
L'enquesta de la Plataforma
Al costat de les vies d'adhesió, el fons conserva una enquesta oberta que la Plataforma va posar en línia el desembre de 2009. És un instrument diferent dels anteriors: no serveix per acreditar suport davant d'una administració sinó per saber què pensava realment la comarca, incloent-hi qui no s'havia adherit a res. Aquest tipus de consulta apareix tard en la vida de la Plataforma, quan ja portava una dècada d'activitat i tenia interès a contrastar la seva pròpia posició.
Què implicava adherir-s'hi
Val la pena precisar-ho perquè avui es llegeix malament. Adherir-se a la Plataforma no comportava quota, ni militància, ni disciplina de posició. El que se signava era el manifest; és a dir, un text concret amb un contingut delimitat: acord amb l'energia eòlica, rebuig a la seva implantació en espais protegits i a la manca de planificació. Aquesta delimitació és el que va permetre que hi coincidissin un celler, un ajuntament, un grup ecologista i una societat de caçadors sense que cap hagués de renunciar a res més.
Qui responia
El fons no conserva els resultats de l'enquesta ni els registres de la llista de correu, i és correcte que no ho faci: eren dades de participants particulars. El que sí que queda documentat és el disseny dels instruments, que és la part reutilitzable. Altres campanyes territorials catalanes del mateix període van adoptar el mateix esquema de tres nivells, i la de les Terres del Gaià el va fer servir gairebé sense variacions.
Preguntes freqüents
Es pot encara adherir algú a la Plataforma?
No. Aquesta pàgina documenta les vies de participació del període d'activitat; no es troben operatives.
Quina diferència hi havia entre adhesió individual i d'entitat?
L'individual expressava un suport personal. La d'entitat requeria un acord intern de l'organització i comprometia el col·lectiu sencer, cosa que li donava molt més pes en la negociació.
Per què era important la llista de correu?
Perquè en un conflicte que es juga en terminis administratius, assabentar-se a temps que un expedient està en informació pública és sovint el factor decisiu.
On es feien les assemblees?
Als pobles del Priorat, de manera itinerant, sovint en sales d'actes municipals. La secció d'actualitat del fons en recull les convocatòries.
Aquest esquema es va fer servir en altres campanyes?
Sí. La campanya de les Terres del Gaià va utilitzar la mateixa estructura de tres instruments: full de signatures per a particulars, full d'adhesió d'entitats i model de moció municipal.