Manifest sobre urbanisme al Priorat
Cap al 2005 el conflicte del Priorat va canviar de terreny. La pressió principal ja no eren les centrals eòliques sinó el creixement urbanístic: gairebé tots els municipis de la comarca estaven redactant el seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i la comarca havia iniciat un model econòmic basat en la qualitat del vi, l'oli, el paisatge i el turisme rural; és a dir, en actius que un creixement urbanístic mal plantejat podia destruir.
Aquest manifest és la resposta a aquella situació, i s'ancora explícitament en el Decret Legislatiu 1/2005, que estableix la sostenibilitat del creixement urbanístic com a objectiu bàsic de la llei.
MANIFEST DEL PRIORAT PER UN URBANISME ENRIQUIDOR
Davant de la situació actual del nostre país, amb forts creixements urbanístics que avancen sense aturador seguint un model insostenible d’activitat econòmica.
Espectadors de les conseqüències d’aquesta urbanització extensiva del territori sobre moltes de les nostres contrades, que ha portat a situacions de manca de recursos, superpoblació, contaminació del sòl, l’aigua i l’aire, col·lapse viari, degradació de les viles antigues i, en definitiva, pèrdua de la qualitat de vida.
Coneixedors que, a gairebé tots els municipis de la comarca del Priorat -així com de la resta de Catalunya-, s’està duent a terme la redacció dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Atès que el Decret Legislatiu 1/2005 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme té per objectiu bàsic la sostenibilitat del creixement urbanístic, així com la protecció dels valors naturals, culturals i patrimonials del territori.
Considerant que la comarca del Priorat ha iniciat un model de creixement socioeconòmic basat en l’excel·lència de la seva producció primària, del seu entorn i del seu paisatge, que ha propiciat que els sectors vitivinícola, oleícola i del turisme rural i cultural n’esdevinguin els primers motors econòmics.
MANIFESTEM
Que donem un suport sense reserves al model socioeconòmic configurat en el PCDRI del Priorat i desenvolupat mitjançant múltiples iniciatives, com la Cultura del Vi, la Taula Sectorial de l’Oli, el Parc Natural de la serra de Montsant, el Pla de Foment del Turisme o la Carta del Paisatge del Priorat.
Que entenem que el paisatge és un element fonamental per a la viabilitat d’aquest model, com a carta de presentació i escenari de les activitats, però també com a embolcall i valor afegit dels nostres productes.
Que un dels elements més característics d’aquest paisatge són els nostres pobles, que s’han conservat fins avui mantenint uns perfils i una configuració singularíssimes, en contrast amb molts dels territoris veïns, fet extraordinàriament valorat pel conjunt de la societat.
Que rebutgem el creixement urbanístic extensiu, basat en les urbanitzacions de baixa densitat, les zones de xalets o les cases adossades, perquè consumeix molts més recursos naturals i financers, que acabem pagant tota la societat, despersonalitza els valors paisatgístics dels nostres pobles i fomenta la fragmentació social.
Que instem els alcaldes i regidors dels pobles prioratins a ajustar els objectius de creixement urbà a les expectatives reals, no als interessos del sector de la construcció ni dels especuladors. Exigim que als nostres pobles, les properes generacions gaudeixin del dret a un habitatge assequible.
Que valorem i volem seguir gaudint d’un model de nucli rural basat en una trama urbana compacta, on la recuperació de les cases buides tingui prioritat sobre la creació de noves àrees urbanes i que si aquestes són, en tot cas, necessàries, es concebin com una extensió harmònica de l’estructura existent, sempre sota els objectius de la cohesió social i la protecció del paisatge urbà tradicional.
PER TOT AIXÒ INSTEM LES ADMINISTRACIONS LOCALS I DE LA GENERALITAT:
A elaborar un PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PRIORAT, impulsat i emparat per la Generalitat de Catalunya i participat per tots els municipis. Aquest hauria de fonamentar-se en els treballs del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i en la Carta del Paisatge del Priorat i permetre alhora potenciar la vocacionalitat de cadascun dels pobles i establir el marc per a un desenvolupament coherent i equilibrat del conjunt de la comarca.
A dissenyar els POUM d’acord amb les bases d’aquest Pla Director o, en el cas dels que ja estiguin aprovats, a procedir a la seva revisió per tal d’adaptar-los. Els POUM que en l’actualitat es troben en fase de redacció haurien de ser restrictius al màxim en el desenvolupament urbà per no condicionar les determinacions de l’esmentat Pla Director.
A garantir el principi de la participació pública -consagrat en la Llei d’Urbanisme- en el procés de redacció dels POUM, establint programes de participació ciutadana que realment serveixin per recollir les observacions, suggeriments i iniciatives dels veïns i les veïnes.
A elaborar reglamentacions i programes que desenvolupin la disposició addicional tretzena de la Llei d’Urbanisme, per tal de fomentar la rehabilitació, la qualitat urbana, la reocupació la racionalització de l’ús del sòl, la millora de l’accessibilitat i les telecomunicacions i la revitalització des del punt de vista econòmic i social, dels nuclis rurals de muntanya.
El Priorat, abril de 2007
Versió per imprimir (en pdf )
Tornar a la pàgina d'Actualitat
Preguntes freqüents
Què és un POUM?
El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, l'instrument que fixa què es pot construir en cada terreny d'un municipi. Cap al 2005 gairebé tots els ajuntaments del Priorat n'estaven redactant un.
Per què el creixement urbanístic era un problema al Priorat?
Perquè el model econòmic que la comarca havia consolidat (vi, oli, turisme rural i cultural) depèn directament de la qualitat del paisatge i de l'entorn. Una urbanització extensiva erosionava el seu propi motor econòmic.
En quina norma es basava?
En el Decret Legislatiu 1/2005, que aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme i que té com a objectiu bàsic la sostenibilitat del creixement urbanístic i la protecció dels valors naturals, culturals i patrimonials del territori.
Quins problemes atribuïa a la urbanització extensiva?
Manca de recursos, superpoblació, contaminació del sòl, l'aigua i l'aire, col·lapse viari, degradació dels nuclis antics i, en conjunt, pèrdua de qualitat de vida.