P D P N P

Plataforma per a la defensa del patrimoni natural del Priorat

Arxiu documental · el Priorat, Catalunya

Manifest-compromís per una nova cultura de l'energia elèctrica

Signat per plataformes territorials i grups polítics · 10 de novembre

Aquest manifest amplia el debat de l'eòlica a una qüestió de fons: el model energètic. Va ser signat el 10 de novembre per les plataformes territorials juntament amb ICV-EUiA, ERC i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, i planteja que discutir cas per cas on es posa cada central és una discussió condemnada a repetir-se mentre no es plantegi qui decideix, amb quins criteris i amb quin grau d'autonomia el conjunt del sistema elèctric.

El seu primer punt és el que li dona sentit: constata que Catalunya no disposa de competències per a la regulació del seu sistema energètic, i des d'aquí desplega la resta de l'argumentació.

Els sotasignats

Constatem:

  1. Que Catalunya no disposa de competències per a la regulació del seu sistema energètic.
  2. Que el procés de liberalització del mercat elèctric que ha de culminar el 2007 es caracteritza per la manca de transparència i afavoreix els interessos de les grans empreses elèctriques a l’hora de determinar els requeriments energètics del país.
  3. Que Catalunya és un país dependent bàsicament de l’electricitat d’origen nuclear i supera, al mateix temps, els llindars acordats en el protocol de Kyoto pel que fa l’emissió de gasos amb efecte hivernacle.
  4. El desequilibri entre producció i consum d’energia elèctrica perpetua les tensions territorials pròpies d’un model energètic centralitzat i fa necessari un sistema de transport i distribució de l’energia elèctrica poc eficient, que no garanteix la qualitat del subministrament i té importants impactes sobre el territori i la salut de les persones.
  5. Que és a les comarques meridionals on hi ha més potència elèctrica instal·lada, amb 3.420 MW (49% de Catalunya), i on es genera un 73% de l’energia elèctrica. Tanmateix, aquestes comarques només representen el 13% del consum elèctric de Catalunya.
  6. Que l’actual planificació del sector es basa en uns escenaris d’increment de la demanda interessadament elevats que justifiquen uns increments desmesurats en la nova potència a instal·lar, sense fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica.
  7. Que és manté per al futur la dependència de l’energia nuclear i s’incrementa el nombre de centrals tèrmiques de gas natural (amb la previsió de posar en marxa uns 3.777 MW més).
  8. Que el desplegament de l’energia eòlica es fa en el context d’un sistema energètic centralitzat. Això fa que s’adoptin propostes de grans centrals que entren en conflicte amb el manteniment d’espais amb alt valor natural, cultural i paisatgístic; és el cas de punts culminals de la serralada prelitoral meridional, corredors i hàbitats d’avifauna especialment protegida, espais de la Batalla de l’Ebre, ermites de Puigcerver i Coll de l’Alba, etc.
  9. Que és a les comarques meridionals on més potència elèctrica hi ha prevista d’instal·lar: 2.400 MW en centrals tèrmiques (Tarragona, Hospitalet de l’Infant, Riba-roja d’Ebre) que representen el 69% de la nova potència a instal·lar en centrals d’aquest tipus, i 1.377 MW en centrals eòliques (més de 1.000 aerogeneradors) que representen un 61% de les noves centrals eòliques. El desenvolupament de tots aquests projectes significaria que aquestes comarques veurien incrementat el pes en la potència elèctrica instal·lada, passant del 49% al 56%.

És per això que

Ens comprometem:

  1. A aconseguir la transferència integral de les competències en política energètica.
  2. A impulsar la realització d’un Pla Energètic realista, que es basi en els aspectes següents:

§ foment de l’estalvi i l’eficiència energètica.

§ estudi de les necessitats energètiques actuals i futures segons les necessitats reals.

§ previsió del tancament, amb l’establiment d’un calendari concret, de les centrals productores d’electricitat més contaminants i perilloses (centrals tèrmiques de carbó i fuel i centrals nuclears).

§ substitució per un sistema de producció elèctrica descentralitzat i proper als llocs de consum basat en l’ús de tecnologies i energies més eficients com les energies renovables (solar, eòlica, biomassa...) que s’adaptin a les necessitats del territori, tot garantint la compatibilitat amb els valors naturals, culturals i paisatgístics del territori.

§ Definició de subunitats territorials d’abastament i consum d’energia elèctrica, avaluant-ne les necessitats i potencialitats energètiques.

§ Definició d’un pla de finançament que gravi les energies nuclears i fòssils i un veritable suport econòmic per al desplegament de les renovables.

  1. A vetllar especialment per la preservació dels espais amb un alt interès natural, cultural i paisatgístic, evitant-hi la instal·lació de centrals eòliques així com de les seves instal·lacions annexes (camins d’accés, línies elèctriques d’evacuació, etc.), i considerant els següents aspectes per a la seva localització:

§ incorporació de criteris de densitat a diferents escales territorials

§ optimització de les localitzacions a partir de la millora de l’Atles Eòlic

§ la utilització de les millors tecnologies disponibles

§ consideració dels hàbitats d’espècies rares i amenaçades i dels corredors biològics, prohibir la instal·lació en les àrees d'importància per la conservació d'aquestes espècies. En el cas dels ocells s'ha d'evitar afectar tant les zones de nidificació, les principals zones de cacera, zones de concentracions importants, així com els corredors biològics utilitzats. Evitar afectar zones importants per la migració d'ocells i rates pinyades.

§ Consideració per els hàbitats d'interès comunitari. Prohibir l'afectació d'aquells d’interès prioritari i restringir l'afectació d' aquells d'interès comunitari no prioritari.

§ Prohibir instal·lar centrals eòliques i instal·lacions annexes en els espais inclosos en el PEIN, o en aquells que, tot i estar exclosos del PEIN, gaudeixin d'algun tipus de protecció legal (Xarxa natura 2000, ZEPA, etc).

§ consideració dels catàlegs-inventaris de patrimoni cultural, històric i arqueològic

§ aplicació dels criteris de la Convenció Europea del Paisatge tant pel que fa als plans com als projectes eòlics

§ consideració dels principis d’equitat territorial (redistribució de càrregues i beneficis)

§ respecte pels acords territorials que, amb els mateixos criteris expressats més amunt, aconsegueixin consensos que permetin fer compatible la implantació de centrals eòliques i la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic.

  1. A realitzar els tràmits administratius necessaris per paralitzar tots els projectes de tot tipus de centrals productores d’energia elèctrica fins que no s’elabori un Pla Energètic que incorpori les consideracions exposades en el present document i que compti amb la necessària participació social.

Signat a Tortosa el 10 de novembre de 2003

Iniciativa per Catalunya-Verds Esquerra Republicana

Esquerra Unida i Alternativa de Catalunya

Plataforma Priorat Plataforma Ribera Ebre

Plataforma Terra Alta Plataforma Baix Ebre


Preguntes freqüents

Qui va signar aquest manifest?

Les plataformes en defensa del territori juntament amb ICV-EUiA, ERC i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya, el 10 de novembre.

Què vol dir «una nova cultura de l'energia»?

Passar de discutir la ubicació de cada instal·lació a discutir el model: qui decideix la política energètica, amb quins criteris de demanda i estalvi, i com es reparteixen els impactes pel territori.

Per què comença parlant de competències?

Perquè el text constata que Catalunya no disposa de competències per regular el seu sistema energètic, cosa que condiciona qualsevol debat posterior sobre planificació.

Quina relació té amb el conflicte del Priorat?

És el pas del cas concret al plantejament general: després d'anys d'oposar-se a projectes individuals, les plataformes formulen aquí una posició sobre el conjunt del model energètic.