Imatges: el riu, el paisatge i les mobilitzacions
Una part important de l'argumentació de la campanya va ser visual. Explicar per escrit que un riu baixa sec té un abast limitat; mostrar el mateix tram amb aigua i sense, o fotografiar una llera convertida en camí, va resultar més eficaç davant dels plens municipals i de la premsa comarcal. Per això el fons conserva un registre fotogràfic ampli, organitzat per temes.
Com estava organitzat el fons gràfic
- RiuEl curs del Gaià: salts d'aigua, congostos, rocallisos i els trams de bosc de ribera, documentats en diferents estacions per mostrar el contrast de cabal entre l'hivern i l'estiu.
- PaisatgePaisatge i agricultura: la matriu agrícola de la conca, des de la Baixa Segarra fins al tram baix, i les vistes que relacionen el riu amb el Montagut i la línia de mar.
- FloraFlora: espècies característiques de la conca, entre les quals el lliri de mar del tram litoral.
- FaunaFauna: les espècies associades als ambients fluvials i de ribera que justificaven la proposta de protecció.
- ActesFòrums i mobilitzacions: els vuit fòrums itinerants, la marxa pel cabal del Gaià, les concentracions per la Platja Llarga i les cadenes humanes.
- GentGent: els actes participatius, les assemblees i les jornades de treball a la conca.
- GràficaCartells i material divulgatiu: els fulls informatius, els cartells de les jornades i les postals de campanya.
El riu i el seu curs
Els congostos són el tram on el riu conserva millor la seva estructura, precisament perquè el relleu ha impedit que s'hi construís. Aquesta imatge feia una feina concreta dins de l'argumentari: mostrar que allò que es demanava protegir encara existia, contra la impressió estesa que el Gaià ja era un riu perdut.
El tram mitjà és on la proposta de parc troba el seu argument més difícil d'explicar: allò que cal conservar no és un espai verge sinó un mosaic agrícola, resultat de segles de treball. La cartografia de la corona verda tradueix exactament aquesta imatge a llenguatge de planejament.
El lliri de mar apareix als inventaris del fons com a espècie indicadora del sistema dunar. La seva presència era un dels arguments tècnics en la discussió sobre la Platja Llarga.
La desembocadura i el litoral
Les dues imatges del litoral corresponen al front on la campanya del Gaià coincidia amb la plataforma ciutadana Salvem la Platja Llarga. La desembocadura és el punt on el problema del cabal es fa físicament evident: un riu sense aigua no arriba al mar i deixa de construir la seva pròpia desembocadura.
La mobilització
Les dues fotografies documenten els dos registres de la campanya el mateix any: la convocatòria oberta al carrer i la sessió de treball en una sala municipal. La imatge del fòrum de Renau té a més un valor documental afegit, perquè mostra l'escala real d'aquelles trobades, que eren de desenes de persones i no de centenars.
Aquesta imatge pertany a la sèrie de denúncia, la part del fons destinada a documentar afectacions concretes per adjuntar-les a escrits administratius.
Un mapa dibuixat a mà
Dins de la secció gràfica destacava un mapa il·lustrat de la conca, realitzat expressament per a la campanya. A diferència de la cartografia tècnica, aquest mapa estava pensat per a la divulgació: situava els pobles, el curs del riu i els elements patrimonials en una sola imatge comprensible sense formació cartogràfica, i és el que es feia servir als fulls i als cartells.
La identitat gràfica de la campanya
La marca és literalment el riu. El traç blau que baixa serpentejant és el curs del Gaià des de la capçalera, i la franja de la base, la desembocadura. És una decisió de disseny coherent amb tota la campanya: no un símbol abstracte de natura sinó la forma concreta d'aquell riu, reconeixible per qui el conegui.
La faixa acompanyava el logotip a la capçalera de totes les pàgines. El text no diu «Parc Natural de les Terres del Gaià» sinó «Vers el Parc Natural»: la campanya reivindicava una figura que encara no existia, i el títol ho deia obertament.
Autoria i condicions d'ús
Les fotografies del fons van ser aportades per col·laboradors de la campanya, cadascun amb la seva sèrie identificada, i es reprodueixen aquí amb el crèdit corresponent. Els drets pertanyen als seus autors; per a qualsevol consulta sobre reproducció cal adreçar-se a la persona autora de la sèrie. La selecció mostrada és una part del fons, no la seva totalitat.
La fotografia com a prova
En un conflicte sobre cabals, la fotografia datada té una funció que va més enllà de la il·lustració: documenta un estat en un moment concret. Una sèrie del mateix tram de riu al llarg de diversos anys permet mostrar una tendència, i és aquest tipus de material el que després es pot adjuntar a un escrit administratiu.
Preguntes freqüents
Es poden veure les fotografies?
Se'n reprodueix una selecció, cadascuna amb el crèdit del seu autor. El fons original era molt més ampli; aquí se'n mostra la part recuperable, organitzada pels mateixos temes.
Per què era important el material gràfic?
Perquè el conflicte central era la manca de cabal, i la manera més directa de documentar-lo és mostrar el mateix tram de riu en diferents moments. Les imatges van tenir un pes rellevant en la difusió a la premsa comarcal.
Què diferenciava el mapa il·lustrat de la cartografia tècnica?
El mapa il·lustrat estava fet per a la divulgació: mostrava pobles, riu i elements patrimonials en una sola imatge llegible per a qualsevol públic. La cartografia tècnica servia per delimitar el perímetre amb precisió i per treballar-hi amb programari especialitzat.
Quines espècies documentava el fons?
Sobretot flora i fauna lligades als ambients fluvials i de ribera de la conca, i les espècies del tram litoral properes a la desembocadura.
Les fotografies tenien un ús administratiu?
Sí. Les sèries datades del mateix tram documenten l'evolució del cabal i s'han fet servir com a material de suport en escrits i informes.