Cartografia de la proposta de parc
La cartografia va ser la peça que va convertir una reivindicació en una proposta discutible. Fins que no va existir un perímetre dibuixat, el debat sobre la protecció de la conca del Gaià es movia en termes generals; a partir del moment en què hi va haver un plànol amb límits, superfícies i corredors, ajuntaments i tècnics van poder pronunciar-s'hi sobre una base concreta.
L'àmbit proposat
El parc abastaria 129.000 hectàrees. D'aquestes, 42.000 corresponen pròpiament a la conca hidrogràfica del riu Gaià. La resta constitueix una àrea perimetral que s'hi emmarca per poder conferir cohesió territorial al conjunt i, alhora, interrelacionar-ne els valors. Aquesta distinció entre nucli i perímetre responia a una constatació pràctica: una conca fluvial protegida només a la llera no manté ni els boscos de ribera ni la fauna que en depèn, perquè els processos que determinen el cabal i la qualitat de l'aigua passen aigües amunt i als vessants.
Aquest és el plànol de referència de tota la campanya: el que es projectava a les xerrades, el que s'adjuntava a les al·legacions i el que es lliurava als plens municipals. La trama vermella cobreix l'àmbit complet (nucli i perímetre) i deixa veure que la proposta travessa tres comarques, l'Alt Camp, el Tarragonès i la Conca de Barberà, cosa que explica per què va caldre buscar l'adhesió d'una vintena de municipis i no d'un de sol.
El riu i els seus afluents
La segona lectura de la mateixa proposta, ara sense la base topogràfica: només el perímetre i la xarxa de drenatge. És la imatge que fa comprensible l'argument central de la campanya: que allò que es demanava protegir era un sistema, i que un sistema fluvial es defineix pels seus afluents tant com pel seu curs principal. El dibuix mostra la forma característica de la conca del Gaià: llarga i estreta, de la Baixa Segarra fins al mar, amb una capçalera ramificada.
Corredors i connectivitat
Aquest plànol tradueix la preocupació que recorre tots els estudis del fons: la fragmentació. Els espais naturals que queden aïllats entre àrees urbanitzades i infraestructures deixen de funcionar com a hàbitat viable, perquè les espècies no s'hi poden desplaçar. Els corredors dibuixats aquí són els passos que la proposta pretenia mantenir permeables, i són també l'argument que la campanya feia servir contra els projectes urbanístics puntuals: el problema no era cada creixement per separat, sinó l'efecte acumulat sobre la connectivitat del conjunt.
La proposta sobre les figures ja existents
Una proposta de protecció ha de respondre sempre a la mateixa objecció: que allò que demana ja està cobert. Aquesta superposició era la resposta. Mostra què quedava efectivament protegit per les figures vigents i què no, i deixa veure que la cobertura existent era discontínua: taques separades en comptes d'un sistema. La cartografia comparada que va acompanyar les al·legacions de 2006 a l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 parteix directament d'aquest treball.
La corona verda del llevant tarragoní
La proposta de parc no era una peça aïllada. S'inscrivia en una idea més àmplia que plantejava enllaçar els espais oberts del nord de Tarragona (conreus, boscos, rieres i marges) en comptes de tractar-los com a fragments residuals entre àrees urbanitzades. El raonament és territorial abans que paisatgístic: mantenir la continuïtat entre aquests espais és el que permet que funcionin com a corredors i el que evita que la matriu agrícola es fragmenti fins a fer-se inviable.
Aquesta línia va tenir continuïtat el 2009 amb la proposta de l'Anella Gaià-Francolí, que estenia el mateix plantejament a les dues conques veïnes i el formulava com a parc comarcal per a la sostenibilitat ambiental, social i territorial del Tarragonès.
Aquesta darrera peça és de difusió, no tècnica: la franja que encapçalava els fulls informatius i el material de campanya. Fa la mateixa feina que el plànol principal però en format apaïsat i llegible d'un cop d'ull, sense corbes de nivell ni llegenda.
Altres documents cartogràfics del fons
- PDFCartografia en format A4 i A3: l'edició pensada per imprimir i distribuir als plens municipals.
- SIGCapa de l'extensió del parc: capa vectorial en format shapefile, publicada perquè els serveis tècnics poguessin superposar la proposta als seus propis plànols.
- MapaTerres del Gaià, 1716: base cartogràfica històrica utilitzada per documentar la continuïtat dels usos del sòl a la conca.
Preguntes freqüents
Quina superfície tenia la proposta?
129.000 hectàrees en total. D'aquestes, 42.000 corresponien estrictament a la conca hidrogràfica del riu Gaià i la resta a l'àrea perimetral de cohesió.
Per què s'incloïa una àrea perimetral?
Per donar continuïtat territorial al conjunt i posar en relació els valors dels diferents espais. Protegir només la llera del riu no hauria mantingut els processos que en determinen el cabal i la qualitat de l'aigua.
Es va publicar la cartografia en format tècnic?
Sí. A més de les versions en PDF per imprimir, es va publicar una capa vectorial amb l'extensió proposada per al parc, en format shapefile, perquè es pogués carregar en programari de sistemes d'informació geogràfica.
Què és la corona verda?
Una proposta d'enllaçar els espais agroforestals oberts del llevant tarragoní formant una continuïtat, en lloc de deixar-los com a fragments aïllats entre zones urbanitzades.
Per què hi ha un mapa de 1716?
Per documentar la continuïtat històrica dels usos del sòl a la conca: mostrar que el mosaic agroforestal que es volia protegir no era recent sinó una estructura de llarga durada.