Vers el Parc Natural de les Terres del Gaià

Arxiu documental de la campanya per la conca del riu Gaià

Declaracions dels fòrums i proclames

Declaracions municipals i proclames de la campanya · 2006–2008

La campanya per les Terres del Gaià no es va articular al voltant d'un manifest únic. Cada fòrum itinerant se celebrava en un municipi de la conca i es tancava amb una declaració aprovada al mateix acte, amb el nom del lloc i la data. El resultat és una sèrie de vuit textos que, llegits en ordre, mostren com la proposta va anar guanyant concreció: de la reivindicació genèrica de protecció inicial fins a plantejaments detallats sobre cabals, planejament urbanístic i gestió forestal.

Declaracions dels fòrums

Es va editar també un full d'informació bàsica sobre la proposta de parc natural, en format PDF, pensat per a la distribució als pobles de la conca.

Proclames

Al costat de les declaracions dels fòrums, la campanya va produir dues proclames lligades a mobilitzacions concretes.

Desplegable informatiu de la marxa del 12 de març de 2006
Desplegable de la marxa «Per un riu de veritat»
Concentració del 12 de març de 2006 per la recuperació del cabal del riu Gaià
La concentració del 12 de març de 2006
Imatge de campanya sobre la reivindicació del cabal d'aigua del riu
Imatge de campanya

Altres declaracions i proclames de referència

El fons recull també els textos d'àmbit català que la campanya va prendre com a marc, aprovats a les trobades d'entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans.

Un precedent de 1854

El fons obre la secció amb un text molt anterior i d'una altra tradició: la carta atribuïda al cap Noah Sealth, de 1854, que la campanya presentava com el primer manifest en defensa del medi ambient i la natura. La seva inclusió no era anecdòtica: servia per situar la reivindicació local dins d'una discussió molt més llarga sobre la relació entre propietat, territori i comunitat.

Com es llegeixen en conjunt

Les vuit declaracions no repeteixen un text comú. Cadascuna respon al tram de riu on es va aprovar, i llegides en ordre cronològic mostren com la proposta va guanyant concreció.

Les dues primeres (Renau el maig de 2006 i Querol el setembre) encara plantegen la qüestió en termes generals de protecció. A partir de Vila-rodona (març de 2007), hi apareix el vocabulari tècnic que dominarà la resta: cabal ecològic, connectivitat, planejament. Tamarit (juny de 2007) és la primera que tracta el litoral i la desembocadura com un problema propi. Santa Coloma de Queralt (novembre de 2007) porta la discussió a la capçalera. I les tres últimes (la Nou de Gaià, Vespella i Montferri, entre febrer i octubre de 2008) ja parlen de cohesió territorial del conjunt, que és el llenguatge de la proposta de parc madura.

Aquesta progressió és el que fa útil conservar-les totes en comptes de resumir-les: documenta com un moviment territorial construeix el seu propi argumentari al llarg de dos anys i mig.

El marc català

Les declaracions de Tortosa (2005) i del Vallès (2007) no són documents del Gaià, però el fons les conserva perquè hi proporcionen el marc. Totes dues surten de les trobades anuals d'entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans, i totes dues formulen la mateixa tesi: que els conflictes territorials dispersos (l'eòlica, els transvasaments, la urbanització del litoral, les infraestructures) responen a un únic model, i que per tant demanen una resposta comuna. El manifest per una nova cultura del territori, presentat el 2006 a l'Institut d'Estudis Catalans, és la versió més elaborada d'aquesta posició.

Preguntes freqüents

Per què hi ha una declaració per municipi?

Perquè els fòrums eren itinerants. Cada edició se celebrava en un poble diferent de la conca i acabava amb un text aprovat allà mateix, cosa que lligava cada declaració a un context local concret.

Qui aprovava aquestes declaracions?

Els assistents al fòrum corresponent, formats per entitats de la conca, veïns i, en diversos casos, representants municipals. Algunes van derivar posteriorment en mocions presentades als plens dels ajuntaments.

Què reclamava la proclama de 2006?

La recuperació d'un cabal d'aigua al riu Gaià i la conservació de l'entorn natural de l'embassament. Es va llegir durant una marxa que va recórrer el tram afectat.

Què tenia a veure la Platja Llarga amb el riu?

La Platja Llarga i el bosc de la Marquesa es troben al litoral tarragoní, prop de la desembocadura. La pressió urbanística sobre aquell tram de costa formava part del mateix conflicte territorial que la manca de cabal del riu.