Accions ciutadanes: fòrum, xarxa i adhesions
El vessant ciutadà de la campanya tenia una funció precisa dins del conjunt: donar a la proposta de parc natural el gruix social que un informe tècnic no aporta. Una al·legació ben fonamentada entra en un expedient; una al·legació acompanyada de milers de signatures, adhesions d'entitats i mocions aprovades en plens municipals canvia la manera com aquell expedient es llegeix.
El Fòrum per les Terres del Gaià
Era l'espai de treball estable de la campanya. Els fòrums es feien de manera itinerant (un municipi diferent a cada edició) i combinaven la part de debat amb l'aprovació d'una declaració. Aquest format va tenir dos efectes pràctics: repartia la càrrega organitzativa entre els pobles de la conca i obligava a formular la proposta en termes que fossin comprensibles i defensables a cada lloc concret, no només en abstracte.
La Xarxa Salvem el Gaià
Agrupava les entitats i els col·lectius que treballaven sobre el riu, i servia de canal de comunicació entre les accions locals i el conjunt de la campanya. Bona part de la difusió del dia a dia es feia a través del seu bloc.
Els fòrums no eren actes amb ponents i públic sinó sessions de treball: la gent asseguda en rotllana, els expedients oberts sobre la taula i una declaració que es redactava allà mateix.
La recollida d'adhesions
Es va estructurar amb tres instruments diferenciats, perquè cada tipus d'adherent requeria una via pròpia:
- FullSignatures de particulars: recollides als pobles, a les fires i als actes de la campanya.
- FullAdhesió d'entitats: per a associacions, centres d'estudis, grups excursionistes i ecologistes.
- ModelMoció per a ajuntaments: text tipus perquè els grups municipals el poguessin portar a ple sense haver-lo de redactar.
Aquesta triple via explica per què el suport a la proposta es pot documentar en formes tan diverses: firmes individuals, cartes d'adhesió i acords de ple.
Divulgació
Les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, celebrades a Santes Creus el 14 i 15 de novembre de 2008, van ser el punt culminant d'aquesta línia de treball. Per primera vegada, la feina dispersa de gairebé una dècada (estudis de cabals, cartografia, biodiversitat, planejament) es va presentar de manera conjunta i amb el suport dels consells comarcals de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
Al costat de les jornades, la campanya va editar cartells, fulls informatius i postals amb el mapa il·lustrat de la conca, pensats per distribuir-se als pobles.
El paper del format itinerant
Fer cada fòrum en un poble diferent tenia un cost logístic evident, però resolia el problema central d'una campanya d'aquesta escala: que la conca del Gaià travessa tres comarques i una vintena de municipis, i que una proposta percebuda com a cosa d'un sol poble no hauria obtingut adhesions de la resta.
La mascota i el conte
Dins de les accions ciutadanes hi ha una línia que sorprèn en un fons dominat per al·legacions i cartografia: el material adreçat a infants. La campanya va convocar la creació d'una mascota per a les Terres del Gaià, amb diverses propostes il·lustrades presentades per col·laboradors, i va produir contes il·lustrats amb motius de la conca: l'hort, les tortugues.
No és un element decoratiu. En una campanya que depèn d'aconseguir mocions als plens municipals, les activitats a escoles i les propostes que els nens porten a casa són una via d'entrada al poble que cap escrit tècnic proporciona. El calendari il·lustrat que es va editar responia a la mateixa lògica: material que es queda penjat a la cuina durant dotze mesos.
El full de signatures com a instrument
Els tres formularis d'adhesió mereixen una nota, perquè la distinció entre ells no és administrativa sinó estratègica. Una signatura individual expressa una opinió i es compta. Una adhesió d'entitat requereix un acord intern previ (una junta que ho debat, una assemblea que ho aprova) i per tant compromet un col·lectiu sencer. Una moció municipal ha de passar per un ple, quedar en acta i sovint superar un debat amb l'oposició.
Les tres coses acrediten suport, però davant d'una administració no pesen igual, i per això la campanya va mantenir les tres vies obertes en paral·lel en comptes de simplificar-les en una.
Preguntes freqüents
Què era el Fòrum per les Terres del Gaià?
L'espai de treball estable de la campanya, organitzat en sessions itinerants per la conca; cada edició es tancava amb una declaració aprovada al municipi amfitrió.
Per què calien tres formularis d'adhesió?
Perquè un particular signa, una entitat s'adhereix per acord intern i un ajuntament necessita aprovar una moció en ple. Cada via requeria un document propi.
Quin paper tenien els ajuntaments?
Diversos van aprovar mocions de suport i van acollir els fòrums al seu terme. Cinc hi consten com a adherits formalment.
On es va difondre la campanya?
Als pobles de la conca, mitjançant actes, fulls i cartells; a la premsa comarcal; i, en l'àmbit acadèmic, a través de les jornades de Santes Creus.
Per què els fòrums eren itinerants?
Perquè la conca travessa tres comarques i una vintena de municipis. Fer sempre els actes al mateix lloc hauria convertit la proposta en una reivindicació local d'un sol poble.