Proclama «Per un riu de veritat»

PER UN RIU DE VERITAT

COM A UN SISTEMA NATURAL CERTAMENT NATURAL!¡!

COM A UN CONECTOR BIOLÒGIC DE PRIMER ORDRE!¡

PEL SEU PAISATGE PRIVILEGIAT!¡!

COM A UNA RENOVADA FRONTERA DE LA MARCA HISPANICA!¡!

Actualment a la Conca del Gaià hi esdevenen destacables noves pressions urbanístiques i industrials:

• Pel sud-est: noves urbanitzacions al llevant tarragoní, i creixements accelerats a Altafulla, la Riera...
• Pel sud-oest: amb l'AVE a Perafort, la Secuita...
• Per l'est: des del Coll de Sta. Cristina, l’expansió metropolitana de Barcelona a Rodonyà, Montferri..
• Per l'oest: un macro-polígon industrial en projecte al Pla de Sta. Maria...
• Pel nord-oest: una central eòlica projectada a la Serra Voltorera...
• Pel nord: des de l'eix transversal, l’expansió de la regió metropolitana de Barcelona a Igualada...
• I intersticialment: nous creixements a: Querol, Aiguamúrcia, Vilarodona, Renau...

A la Conca del Gaià tanmateix es conserven una munió d’espècies protegides de flora i fauna, raó per la qual,

i gràcies a la compareixença d’una vintena d’entitats ecologistes i naturalistes d’estudi i defensa de la natura,

grups excursionistes, i des dels caçadors fins la universitat, una part considerable de les zones més forestals

han estat incloses en la candidatura de la futura XARXA NATURA 2000 europea; malauradament, l’objectiu

primordial de preservar la connectivitat de tota la Conca, entre el litoral i l’interior del país, ha quedat desvir-

tuada, fragmentada.

CALDRÀ, DONCS REINVENTAR LA CONCA DEL GAIÀ I ENTENDRE-LA

COM A MODERNA FRONTERA D’UNA NOVA MARCA HISPÀNICA PEL S.XXI:

EL PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA MAR!¡!

L’any 1973, però, la construcció sobredimensionada de l’embassament d’el Catllar va interrompre

totalment el curs de l’aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i

la seva desembocadura. Si la multinacional REPSOL-YPF, propietària de l’embassament,

utilitzés la seva concessió d’aigua, podria deixar quasi sec l’embassament!!!

CAL REPLANTEJAR ELS PRIVILEGIS DE REPSOL-YPF,

UNA MULTINACIONAL CONQUERIDORA DELS RECURSOS NATURALS ARREU DEL PLANETA!¡!

..A CATALUNYA DURANT MÉS DE 30 ANYS ENS HA SEGRESTAT UN RIU,

EL GAIÀ!!!

CAL RESCATAR LA CONCESSIÓ D’AIGUA D’ÚS INDUSTRIAL D’AQUEST EMBASSAMENT

I QUE ES DESTININ ÍNTEGRAMENT ALS USOS QUE INDICA COM A PRIORITARIS

LA LLEI D’AIGÜES DEL 1985, COM SÓN LA RECUPERACIÓ DEL CABAL NATURAL DEL RIU

I EL GARANTIR LA CONCESSIÓ A LA COMUNITAT DE REGANTS.

Actualment, també, des del CAT - Consorci d'aigües de Tarragona s'està planificant una xarxa secundària

on un dels ramals serviria per portar aigua de l’Ebre al pantà del Gaià, dotant-lo de nova operativitat!!!

¿? Per a reposar-hi els volums d’aigua extreta-subministrada...

¿? Per assegurar l'abastament d’aigua als municipis consorciats del CAT en moments de restriccions...

¿? Per assegurar el subministrament d’aigua a una població creixent, acumulant-hi les concessions no distribuïdes a l’hivern...

¿? Per tal d'assegurar l'aigua a la petroquímica...

¿? O, cap a Barcelona! ..aquesta, la "lletra petita" del projecte d'embassament als anys '70!

AQUESTA OSCIL·LACIÓ IMPLÍCITA DEL NIVELL DE L’AIGUA I AQUESTA VERITABLE

INTERCONEXIÓ DE CONQUES SUPOSA ELS SEGÜENTS IMPACTES :

El propi transvàs de cabals d'aigües pertanyents a un altre riu, l’Ebre.

Increment dels episodis d’inundació/negament periòdic de l'espai natural que conformen actualment

les ribes de l'embassament per l’oscil·lació del nivell de l’aigua: centenars d’hectàrees de bosc naixent.

Desaparició o degradació de diversos paratges de bellesa singulars: la Goleta, els caus de Cordelló,

les Coves Roges...

Afectació a l’àrea de nidificació i el territori de l’única parella d’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

que queda a la comarca; una espècie altament protegida per tota la normativa ambiental actual, i

que sobreviu en un hàbitat ja molt alterat.

L'alteració de les característiques pròpies de l'aigua del Gaià, per la barreja amb una altra aigua de

propietats fisico-químiques diferents.

Greu perill d'arribada d'organismes aliens, molts microscòpics i imperceptibles però que alteren

radicalment les dinàmiques ecològiques pròpies.

CONTRADIENT:

els principis de la Nova Cultura de l'Aigua

la futura Xarxa Natura 2000 de l'entorn de l'embassament

el futur de l’anhelat Parc Natural del Gaià

FER ARRIBAR AIGUA DE L’EBRE A LA CONCA DEL GAIÀ

ESDEVINDRIA UNA ACTUACIÓ AMBIENTALMENT INVIABLE,

I, EN MOLTS ASPECTES, UN GREU ATEMPTAT ECOLÒGIC!!!

”desvestint un sant -l’Ebre- per vestir un altre -el Gaià-“

TOT PLEGAT UNA INVOLUCIÓ!

Sortosament, les grans dificultats tècniques i

l’alt cost per a impermeabilitzar el vas de l’embassament

impossibiliten acomplir el seu reompliment, però, ja se sap,

“..el món dóna tombs...”

i d’aquesta manera quedaria la porta oberta a futurs transvassos...

De fet,

cap polític profundament honest pot garantir res en cap sentit!

CAL, PERÒ ALLUNYAR D'UNA VEGADA I PER TOTES EL FANTASMA

D'EMMAGATZEMAR AIGUA "ALIENA" DE L'EBRE AL PANTÀ DEL

CATLLAR-VESPELLA-VILABELLA-RENAU-ARGILAGA/SECUITA

A LA CONCA DEL RIU GAIÀ!!!

..QUAN S’ACABARAN DONCS ELS EPISODIS PERIODICS D’OFEGAMENT I MORT D’HECTÀREES DE BOSC

PER LA PUJADA TEMPORAL DEL NIVELL DE L’AIGUA DEL PANTÀ?!

..QUANTS ANYS MÉS CALDRAN PER ACONSEGUIR

UN NIVELL PROU ESTABLE DE L’AIGUA DE L’EMBASSAMENT PER A PERMETRE L’ESTABLIMENT

DE VEGETACIÓ MARJALENCA RIBERAL A LES SEVES VORES?!

LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA, amb postulats assumits per l’actual Govern tripartit,

ens diu que l'AIGUA D'ÚS EN UNA CONCA HA DE SER LA DE LA PRÒPIA CONCA,

que és la qual es podrà disposar allí on s'hi localitza el seu cicle natural de

evaporació-precipitació-transport-desembocament al mar,

sosteniblement, sense esgotar-la ni contaminar-la...

Llavors:

. Podrem anar disposant, progressivament, bàsicament, de l'aigua de les pròpies conques, SI o NO ?¿

. Deixarem de dependre de l'aigua forana de l'Ebre, SI o NO ?¿

. Retornaran les concessions del minitransvassament de l'Ebre, a l'Ebre,

i la del Siurana-Riudecanyes al Siurana-Priorat, SI o NO ?¿

. Es promocionarà ja d'una vegada coherentement el desenvolupament, sostenible, evidentment,

allí on justament estan els recursos; l'aigua, pel cas, a les Terres de l'Ebre... que, clar,

ON NO N'HI HA, NO EN RAJA!¡!

L’AIGUA DEL GAIÀ, AL GAIÀ!¡!

PER A QUÈ LA SEVA CONCA SEGUEIXI SENT UN ESPAI NATURAL,

UN VERITABLE CONECTOR BIOLÒGIC,

PER A QUÈ EL RIU CONTINUI SENT RIU,

PER A UN RIU NO ARTIFICIALITZAT, NATURALMENT!¡!

Ni bombar-hi aigua del subsòl, ni derivar-hi les aigües sortints de depuradores són solucions prou sèries

que puguin arreglar veritablement el problema. Cal recuperar el CABAL I EL RÈGIM ECOLÒGIC del riu Gaià,

coherentement, tot deslliurant els espais de la riba de l’embassament de la seva inundabilitat;

un procés el qual requereix globalment d’un PROTOCOL INDESLLIGABLE:

(text refós de la Proposta de LIC per a la regió mediterrània de la Conca del riu Gaià i el Litoral Associat)

La principal actuació ha de ser evidentment el rebaix de les comportes a la presa de formigó,

per tal de dotar-les d’una mínima operativitat i així controlar les grans avingudes –Gaianades-.

És clar també l'interès ambiental de procurar una cota d’anegament el menor elevada possible,

per a poder assolir així un nivell de l’aigua el màxim d’estable, fet que evitaria la desaparició

innecessària dels boscos de les ribes de l’embassament, salvaguardant-se també llavors

paratges de singular bellesa com la Goleta, els Caus de Cordelló, les Coves Roges...

És imprescindible també la disposició col·lateral de rampes esglaonades amb bassals o escales

salmoneres, que permetessin el flux altre cop de la fauna aquàtica i amfíbia amunt i avall de la presa.

Cal aforestar la presa de gravetat tant per qüestions d'integració paisatgística com ambientals i socials.

Amb aport de terra i substractes específics, i mitjançant vegetació de màquia la cara sud i d'alzinar

la cara nord; prioritzant-hi estratègicament el pi blanc i les espècies més rarificades a la contrada,

com: la murtra, la savina, el càdec, el margalló, l’aladern de fulla estreta, el gessamí, i, els roures,

les serveres, els aurons, l’arboç, la noguerola, el marfull, el matapoll, etc.

Cal la reconfiguració, amb l'heterogeneïtat pròpia dels rius mediterranis, de la llera seca del riu,

amb gorgs i raconades, platgetes, codolars, sinuositats…; paral·lelament a aquesta actuació caldrà

endegar el desplaçament dels col·lectors d’aigües residuals que discorren actualment sota la llera.

Cal, en el marc d’un necessari Pla d’Espais Fluvials per a tota la Conca del Gaià, l’establiment prioritari

d’Espais de Llibertat Fluvial aigües avall de la presa entorn “el nou riu”, ampliant-se el corredor riberal

per tal de minimitzar riscos; caldria molt possiblement a tal efecte redelimitar l’abast dels conreus que

han envaït les riberes...

Cal garantir uns cabals mínims ecològics al riu -aforament de sortida equivalent al d’entrada-,

ensems un règim ecològic adequat.

Caldrà realitzar petites crescudes controlades del riu per a recuperar els processos naturals ecològics

dels rius mediterranis, permetent l’aportació necessària de sediments a les platges adjacents…

Cal, un cop establert un nivell estable de l’aigua, afavorir l’establiment i reforestació d’un cinyell de

vegetació marjalenca entorn la futura làmina d’aigua del “nou embassament”, i arreu de les riberes

afluents del Torrent de Renau, la Rassota, el Fondo Estret, i, el riu Gaià, tot introduint-hi lògicament

les espècies autòctones més rarificades: oms, àlbers, freixes, gatells, salzes, sargues, saulics, saüc,

sanguinyol, arç blanc…

La restauració extensiva del bosc de ribera aigües avall de la presa, estructurat bàsicament amb les

comunitats vegetals pròpies de: salzeda de sarga, albereda, baladrar i tamarigar.

Tot i que complex, rebaixar el tram de la presa d’obra de formigó és tècnicament factible,

per la qual cosa es proposa la convocatòria d’un CONCURS PÚBLIC D’IDEES D’ENGINYERIA

que integrés tots els condicionants suara plantejats.

Caldria que el nivell d’inundabilitat fos per sota on es troba la falla geològica de la cua

–situs a les Coves Roges- que actua de facto com a principal sobreeixidor;

la cota màxima desitjable ecològicament doncs,

per a restar sense inundar una proporció important de ribera,

i evitar l’anegament de paratges singulars –Coves Roges, la Goleta, Caus de Cordelló...-

seria, pel cas, la que mantenia el 28/12/05

(fins al peu de les balmes localitzades aigües avall de la Goleta, a la riba esquerra del Torrent de Renau).

No es pot seguir jugant amb un espai natural,

cal una gestió seriosa del medi ambient i els recursos naturals!

Ja fa molts anys es va acordar per primera vegada al Parlament de Catalunya,

i recordat insistentment pel Síndic de Greuges,

i reclamat per LA COORDINADORA SALVEM EL GAIÀ,

la preceptibilitat del cabal ecològic del riu Gaià:

SOBREN “COMPROMISOS”, CALEN GARANTIES I FETS!!!

Fins que una llavor de salze

pugui arribar des del naixement del riu

fins a la seva desembocadura,

fins que les anguiles

puguin remuntar el riu fins a Santa Coloma de Queralt,

fins que les llúdrigues

puguin poblar el riu i les seves riberes,

fins que els sediments del riu

formin les sorres de les seves platges...

CAL BLINDAR URGENTMENT LA CONCA DEL GAIÀ CONTRA PREVISIBLES AGRESSIONS:

urbanitzacions o altres creixements insostenibles , polígons industrials i centrals eòliques,

noves carreteres i línies d’electricitat, transvassaments...

EL GAIÀ RECLAMA EL SEU CABAL I RÈGIM ECOLÒGIC

DE MANTENIMENT DE TOT L’ECOSISTEMA DE LA SEVA CONCA!¡!

volem el

“PARC NATURAL DEL GAIÀ I LA SEVA MAR”!¡!

Ho PROCLAMEM

COORDINADORA SALVEM EL GAIÀ

GEPEC – Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp / Ecologistes de Catalunya

ASSOCIACIÓ MEDIAMBIENTAL LA SÍNIA

GEVEN / Ecologistes de Catalunya

CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ

KALEIDOSCOPI – Asssociació de Veïns de Vespella de Gaià

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE QUEROL

PLATAFORMA SALVEM LA PLATJA LLARGA

PLATAFORMA SALVEM ELS MUNTANYANS

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE

CASAL POPULAR PANXAMPLA –Tortosa/Terres de l'Ebre

SALVEM LA MAR DE L'EBRE - Montsià

SEO BirdLife – Sociedad Española de Ornitología

ABG - Alternativa Baix Gaià

CGT – Confederació General del Treball

Col·lectiu ali supay

GATA – Grup d’Amics Toni Atxon